| exposició
|
| Argimón,
foc i matèria |
| (L'empremta del
foc en l'obra de Daniel Argimón) |
| Caixa de Terrassa,
del 9 de octubre al 9 de novembre de 2003 Inauguració: 9 d´octubre
20:00 |
| Comissària.
Raquel Medina |
Es tracta d'una
exposició monogràfica que té com a fil conductor un element
tan essencial i característic de l'obra de Daniel Argimón com
és el foc. Consta de més de seixanta peces realitzades en diferents
moments de la seva trajectòria emprant el cremat com una eina essencials
del procediment tècnic de realització . La mostra permet veure
com evoluciona la relació plàstica de l'autor amb el foc al
llarg de tota la seva trajectòria des de finals dels 50 fins a la seva
mort en una progressiva depuració estètica i conceptual d'aquest
element alhora destructor, purificador i creador.
- L'autor
Daniel Argimón (1929-1996) Segons opinió generalitzada
dels més eminents especialistes, és un dels més destacats
representants de l'informalisme català, dins de la pintura matèrica
el situem al costat de Tàpies i Guinovart .Destaca en especial per
la seva constant experimentació fruit de la qual son les seves inimitables
i originalíssimes aportacions entre les que destaca el treball de
collage amb foc.
- Continguts i itinerari
A grans trets podríem distingir tres fases dins de l'itinerari, una
primera etapa on el material bàsic emprat és la fusta cremada
(persianes, finestres, portes però també cartrons i papers
de diaris, collages cremats... Elements que expressen en una línia
"povera" la pobresa material i espiritual de la societat durant
el franquisme i l'opressió de la classe treballadora. En aquesta
etapa els efectes plàstics del foc juguen un paper dramatitzador
i apareixen bàsicament vinculats al seu poder destructiu
- En una segona etapa a finals
dels 70 s'interessa pels materials de rebuig que sotmet al foc després
de premsar-los. Ja en aquesta etapa el foc assoleix un rol molt més
creatiu i singular. Els diversos materials sotmesos al foc perden la seva
especificat primitiva i es confonen els un amb els altres actua doncs com
a element integrador, aglutinador capaç de conferir al conjunt una
nova identitat i una nova dimensió estètica amb ressons duchampians
o de les obres merz d'Schwiters. La derivació directa d'aquesta troballa
són les extraordinàries capses-vitrines on apareixen disposats
en meticulós ordre diferents residus de la civilització moderna.
- Als primers 80 quan, ja assolida
la democràcia, l'obra d'Argimón un cop alliberada de l'angoixa
de l'opressió i de la protesta, pren una preocupació estètica
més profunda, el foc torna a ser protagonista però des d'un
plantejament completament diferent. L'experimentació amb el foc abandona
les seves connotacions destructives i dramatitzants per aprofundir en les
possibilitats d'expressió subjectiva i fins i tot lírica.
Abandonats els suports durs s'atreveix a enfrontar l'element més
devastador amb el més fràgil, el paper. D'aquestes experimentacions
sorgeixen procediments inèdits molt elaborats (reserves, superposicions,
collage, decoupage...) que no tenen parangó en la historia de la
pintura matèrica tant pel que fa la profunditat del concepte com
a la qualitat estètica i profunda sensibilitat dels resultats. Aquest
esplèndid conjunt d'obres constitueix de fet un del moments culminants
de l'excepcional trajectòria de l'artista.
- A la mostra i per gentilesa
de la familia Argimón es poden veure llibres i quaderns de viatge
igualment treballats amb foc, veritables joies que mai havien sortit de
l'estudi de l'artista.
Raquel Medina , comissària
de la mostra
Tel. 936382384 e-mail rmedina@tinet.fut.es